No s'ha de confondre amb Nota Emilianense. |
Tipus | glossa |
---|---|
Lloc original | monestir de San Millán de Yuso |
Sèrie | |
Part de | Códice emilianense 60 (es) |
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle x i finals del segle xi.[1]
La seva importància va ser advertida per Manuel Gomez Moreno el 1911, quan va transcriure totes les glosses i va enviar-les a Ramón Menéndez Pidal.[2]
La intenció del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del text llatí.
Tradicionalment, es considera el text en castellà més antic, la qual cosa va dur a considerar San Millán de la Cogolla, i La Rioja en general, el bressol del castellà.[3][4] Tanmateix, l'adscripció de les gloses com de llengua castellana és controvertida i, en general, els filòlegs consideren que en realitat pertanyen al romanç navarroaragonès.[5]
També són el text no epigràfic més antic en llengua basca, tot i que la traducció dels passatges a l'èuscar actual no és gaire segura.[6]